Repàs de Biologia i Geologia - IES Bovalar - Castelló - Francesc Collado

Patacèl·lula: Model de cèl·lula amb una creïlla com a base. Els i les alumnes creen el seu model de l'interior d'una cèl·lula amb l'ajuda de mitja creïlla i damunt van afegint distints orgànuls representats per llavors com pèsols (cloroplasts de la cèl·lula vegetal) o fesols (mitocondris) entre d'altres. Imatges
La fitxa de l'activitat completa es troba a actiludis.
La construcció és ràpida, els i les alumnes relacionen molt millor els conceptes si els poden manipular i veure amb models, encara més si l'han construït ells. A més a més han arribat a construir, a banda de la cèl·lula eucariota animal, cèl·lules vegetals que apareixen totes juntes en una de les imatges i una cèl·lula procariota.

Ús virtual del microscopi: El funcionament del microscopi des de l'ordinador, per poder practicar i anar familiaritzant-se amb les parts que el conformen. En anglés hi ha Virtualunchin i Universitat de Delawere, en castellà: La ventana de Hooke, que també inclou informació sobre cèl·lules, teixits i òrgans.

Unitat didàctica del Projecte Biosfera: La Terra, un planeta habitat . Factors que fan possible la vida en un planeta. Els elements bioquímics. El carboni: propietats. Característiques i funcions comunes dels éssers vius. La teoria cel·lular. La diversitat dels éssers vius: ambients, grandàries, formes i maneres d'alimentar.(Activitats 1r ESO)

Observació de cèl·lules vegetals a partir d'epidermis de ceba:

Comencem a fer "ciència pel carrer"

2012-01-10T18:12:00.002+01:00

Què anem a fer?1. Cercar informació de paratges naturals i d'espècies d'éssers vius que donen nom als nostres carrers. Estudiar les seues característiques principals Elaborar-ne un informe.2. Cercar informació dels i de les científiques que donen nom als nostres carrers. Preparar-ne una biografia resumida amb una línia del temps. Cercar i seleccionar les seves investigacions, les seues obres i la importància dels seus estudis.3. Amb la informació cercada i els informes enllestits: Confeccionar un mapa en Google Maps amb els carrers de personalitats del món científic, d’espècies o de paratges naturals. Dissenyar un recorregut “Ciència pel carrer” per la nostra ciutat.

Com ho anem a fer?Comencem amb la FASE 1:1. Els i les alumnes s'organitzaran en parelles.2. Cada parella tindrà assignats diversos carrers.3. Les parelles prepararan un document de text en Google Docs per cada carrer/escriptor, per cada carrer/paratge natural i per cada carrer/espècie a partir de fitxes model.

Ens unim així des de les ciències a la iniciativa en la que va participar el centre el curs anterior: Callejeros literarios i és la nostra intenció participar del projecte col·laboratiu entre centres Calletíficos.

Les palmeres i el morrut roig

2012-01-09T18:08:00.002+01:00

Còmic roques metamòrfiques

2012-01-09T17:34:00.003+01:00

Reciclatge

2012-01-09T17:33:00.000+01:00

No gastes tant el cotxe

2012-01-09T17:30:00.001+01:00

Roques en construcció

2012-01-09T17:29:00.000+01:00

Còmic de les roques sedimentàries

2012-01-09T17:17:00.004+01:00

El nivell de l'aigua puja i baixa durant tot l'any

2011-12-26T09:11:00.001+01:00

Una dentadura sana

2011-12-02T09:35:00.001+01:00

Quan el Pla de foment de la lectura equival a llegir en classe una pàgina del llibre de text

2011-11-28T16:42:00.001+01:00

“Una bona comprensiólectora constitueix un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxitescolar” diu l'Orde 44/201 que regula el Pla de foment de la lectura. Hi ha classes de ciències on s'ha concretat a subratllar i respondre les qüestions queel llibre de text proposa al respecte.

Qui ha triat aquesteslectures? Estan descontextualitzades i aporten ben poc a laformació de l'alumnat més enllà de si entenen o no un text sobre unatemàtica que els interessa ben poc. És pràctic llegir a l'aula? Quan l'alumnat llegeix en classe en veu alta estan més pendents decom que de què es llegeix, de quan els toca, de no enganyar-se, béaixò em passava a mi quan anava a l'institut. De què serveix dirquè han de subratllar? Quan subratllem un text és per a destacarallò important i si algú ens diu què subratllar mai sabremdiscernir entre allò destacable i el que no ho és i quan subratllemen solitari no ho sabrem fer... i apareix un full pintat de dalt abaix amb retolador fosforescent. És bonic, trenca la tristesa delblanc i negre, però és poc pràctic.

La causa de convertir elPla de lectura en el seguiment del llibre de text pot serl'arrossegada diferenciació entre ciències i lletres i relegar la lectura comprensiva a les classes de llengua.També pot ser atribuït que la comoditat del llibre de text no estroba enlloc. No cal preparar activitats, no cal buscar lecturesd'interès per a l'alumnat, és pràctic i ompli el temps docent,però aporta ben poc a l'alumnat si és l'únic recurs.

Si reduïm la introduccióde competències en ciències a fer alguna activitat amb operacionsmatemàtiques, perquè així s'ha adaptat el llibre de text. Sireduïm les TIC a tindre el llibre de l'alumne en pdf per poderveure'l amb un canó en la pantalla o en la pissarra digital bengran. Si ara reduïm el Pla de foment de la lectura a llegir enclasse el que diu un llibre perquè “toca” el tema 3 i lalectura és la del tema 3 estem fent “canvis” minúsculs per talque res canvie en el seu fonament. S'utilitzen recursos materials ihumans per a un alumnat del segle XXI que “aprèn”, millor dit:“a qui se li ensenya”, amb la metodologia del segle passat o del'anterior ...i això de què els serveix?

Un curs o un grup detreball interessant per a Formació del Professorat de ciènciespodria versar sobre el Pla de foment de la lectura, però vist el pocentusiasme que aquest suscita no sé si hi hauria alumnat suficientper tirar-lo endavant. M'agradaria estar enganyat.

Queda clar que no faigapologia de tenir-los de cara a la pantalla de l'ordinador tot eldia. Parle que en ciències tenim a l'abast diferents recursos perensenyar i el llibre de text n'és un més. Malgrat això, a horesd'ara el llibre és el protagonista indiscutible en la major part decentres docents.

Entretant jo continue a lameua. He ampliat l'esquema de “Què implica llegir en classe de ciències?” amb noves aportacions:

L'aigua dura

2011-11-25T12:16:00.001+01:00

La gota clareta

2011-11-25T10:51:00.004+01:00

El secret dels arbres

2011-11-21T21:29:00.008+01:00

Els canvis donen fruits

2011-11-21T18:02:00.001+01:00

Enguany per millorar la competència lectora vaig encetar el curs amb un article comú per a 1r d'ESO. El vaig trobar referenciat per Jordi Adell i conta la història del descobriment fet per un xiquet de 13 anys, a propòsit que les plaques solars augmenten la seua eficiència si es disposen com les branques i les fulles dels arbres. La proximitat d'edat els va motivar per encetar la tasca de comentar un text de temàtica científica. Arran de les lectures estiuenques a propòsit de llegir articles en ciències vaig retocar la fitxa model que feien servir els i les alumnes en cursos anteriors per comentar els textos. De moment hem deixat de banda Word i Open Office i treballen tots i totes amb Google docs, en grups de 2 o 3 alumnes i amb data límit per acabar de retocar els comentaris. Per a la confecció dels primers comentaris dediquem una sessió a l'aula, amb el text ja llegit i treballat per endavant de forma individual. En avançar el curs tota l'activitat és realitzada pels i per les alumnes de manera autònoma i amb diversos articles, com en cursos anteriors.

Font de la imatge: Museu americà d'història natural

Quan ciència i lectura van de la mà

2011-07-25T09:14:00.000+01:00

Què és el Pla de Foment de la Lectura?

2011-07-13T07:57:00.000+01:00

Els volcans

2011-06-16T09:34:00.003+01:00

Les funcions del verí

2011-06-15T11:54:00.001+01:00

Astronautes a Moscú

2011-06-15T11:51:00.000+01:00

Més gran més vida, més menut menys vida

2011-06-15T11:47:00.001+01:00

El Tai Chi i els problemes cardiovasculars

2011-06-15T11:41:00.003+01:00

La llum elèctrica

2011-06-15T11:20:00.002+01:00

El xenó

2011-06-10T09:38:00.001+01:00

No estem tan ben fets com creiem

2011-06-10T09:32:00.002+01:00

Visita a l'embotelladora d'aigua de Benassal

2011-05-08T15:40:00.002+01:00

Lucy, l'austrolopiteca

2011-05-02T11:39:00.002+01:00

De periodistes a l'embotelladora

2011-04-15T15:31:00.003+01:00

Aparells de mesura

2011-04-13T09:12:00.001+01:00

El Temps

2011-04-13T09:04:00.001+01:00

L'existència de vida en l'arsènic

2011-04-01T09:57:00.004+01:00

Més prop de la vida extraterrestre?

2011-04-01T09:45:00.001+01:00

En l'arsènic pot haver vida

2011-04-01T09:37:00.003+01:00

Una bactèria alimentada amb arsènic

2011-04-01T09:32:00.002+01:00

Noves formes de vida a partir de l'arsènic

2011-04-01T09:30:00.001+01:00

Els nostres avantpassats

2011-03-25T10:29:00.002+01:00

Avantpassats que caminen

2011-03-18T10:53:00.002+01:00

Els Autralopitecus caminaven com nosaltres

2011-03-18T10:46:00.001+01:00

Els Austrolopithecus caminaven com nosaltres

2011-03-18T10:43:00.003+01:00

Els nostres avantpassats bípedes

2011-03-18T10:28:00.000+01:00

El mamut i la seva clonació

2011-03-03T13:54:00.001+01:00

Clonació de mamuts amb elefants

2011-03-02T20:04:00.003+01:00

Clonar un mamut

2011-02-27T17:07:00.001+01:00

El mamut

2011-02-25T16:21:00.005+01:00

Poblaran els mamuts el planeta de nou?

2011-02-25T10:59:00.003+01:00

La clonació del mamut

2011-02-25T10:45:00.000+01:00

Vessament de petroli a la mar

2011-02-11T17:50:00.001+01:00

L'origen de la vida

2011-02-08T09:39:00.002+01:00

experiments sobre l'origen de la vida

2011-01-28T10:52:00.004+01:00

Panspèrmia

2011-01-28T10:46:00.004+01:00

Destrucció de la capa d'ozó

2011-01-21T12:52:00.000+01:00

La vida gracies a una pluja d'estrelles

2011-01-21T10:55:00.001+01:00

Hipòtesis sobre l'origen de la vida

2011-01-21T10:50:00.001+01:00

L'àcid gota a gota

2011-01-21T10:49:00.000+01:00

Els canvis genètics que produeix el tabac

2010-12-10T18:48:00.006+01:00

El mínim per a estar viu

2010-12-10T10:39:00.000+01:00

La mutació dels virus

2010-12-10T10:33:00.002+01:00

La criopreservació i els animals en perill d'extinció

2010-12-10T10:29:00.008+01:00

Fàrmacs contra la bulímia i la anorèxia

2010-12-10T10:29:00.001+01:00

Investigació de la creació de vida en els laboratoris

2010-12-10T10:27:00.004+01:00

Les illes

2010-11-26T12:57:00.000+01:00

Columbrets

2010-11-26T12:55:00.000+01:00

Els frares del Desert

2010-11-26T12:33:00.000+01:00

Les nostres muntanyes

2010-11-26T10:58:00.001+01:00

Clima valencià

2010-11-26T10:48:00.000+01:00

La hibernació

2010-11-22T22:37:00.001+01:00

Els nostres paisatges

2010-11-22T22:34:00.002+01:00

Bosc marí

2010-11-22T22:26:00.002+01:00

Minerals en la natura

2010-11-22T22:14:00.000+01:00

Clima de la Comunitat

2010-11-22T22:07:00.004+01:00

Paisatges de la Comunitat

2010-11-22T21:59:00.000+01:00

Espanya i el canvi climàtic

2010-11-12T10:50:00.006+01:00

Nous fons marins en bon estat.

2010-11-12T10:50:00.005+01:00

La gana, un estímul innecessari

2010-11-12T10:44:00.006+01:00

El món dels dofins

2010-11-12T10:44:00.005+01:00

Neu roja en les muntanyes Nord-americanes i Alpines

2010-11-12T10:43:00.002+01:00

Malalties del passat tornen a aparèixer

2010-11-12T10:41:00.002+01:00

Ecosistemes

2010-11-05T11:09:00.000+01:00

Biomassa

2010-10-30T16:40:00.001+01:00

2n ESO

Ecosistemes aquàtics

2010-10-30T16:25:00.004+01:00

2n ESO

Les sensacions dels caramenls

2010-10-30T16:03:00.001+01:00

4t ESO

Les sensacions

View more documents from IESBenassal.

Desinfectants per a piscines

2010-10-29T09:52:00.001+01:00

4t ESO

Desinfectants per a piscines

View more documents from IESBenassal.

El perill de les piscines

2010-10-29T09:50:00.001+01:00

4t ESO

El perill de les piscines

View more documents from IESBenassal.

Tractaments terapèutics a partir d'escarabats

2010-10-29T09:47:00.001+01:00

4t ESO

Comentari 1 (escarabats)

View more documents from IESBenassal.

Rússia i Noruega ja no lluiten més per l' Àrtic

2010-10-29T09:42:00.001+01:00

4t ESO

Comentari text científic word

View more documents from IESBenassal.

L'aigua un bé escàs

2010-10-29T09:38:00.001+01:00

4t ESO

Comentari text científic word

View more documents from IESBenassal.

Relleu valencià

2010-10-27T19:16:00.002+01:00

Relleu Valencià

La patacèl·lula

2010-09-23T18:02:00.002+01:00

Aquesta activitat em la va fer arribar el curs passat el company Antonio Solano. Els i les alumnes creen el seu model de l'interior d'una cèl·lula amb l'ajuda de mitja creïlla i damunt van afegint distints orgànuls representats per llavors com pèsols (cloroplasts de la cèl·lula vegetal) o fesols (mitocondris) entre d'altres.
La fitxa de l'activitat completa es troba a actiludis.
La construcció és ràpida, els i les alumnes relacionen molt millor els conceptes si els poden manipular i veure amb models, encara més si l'han construït ells. A més a més han arribat a construir, a banda de la cèl·lula eucariota animal, cèl·lules vegetals que apareixen totes juntes en una de les imatges i una cèl·lula procariota.

Òrgans dels sentits: models

2010-06-17T07:40:00.000+01:00

El perill de l'asma

2010-06-11T09:49:00.000+01:00

Anatomia de Gray

2010-06-02T07:37:00.000+01:00

Ocells amb cervell petit

2010-05-31T07:59:00.001+01:00

Evolució dels bacteris

2010-05-27T11:56:00.001+01:00

Cementeris nuclears

2010-05-27T11:39:00.000+01:00

Tipus de respiració

2010-05-24T09:56:00.005+01:00

Desert de les Palmes

2010-05-20T11:35:00.001+01:00